Benvinguts al nostre blog!

Som tres noies estudiants d'Educació Infantil a la Universitat de Girona.
El blog "El plaer de pensar" l'hem creat a l'assignatura de Noves Teconologies Aplicades a l'Eduació amb l'objectiu de tractar un aspecte que trobem interessant a treballar en el segon cicle de l'educació infatil: la capacitat de gaudir reflexionant.

Aquest és un blog dirigit a mestres d'educació infantil que volen treballar l'art de pensar d'una manera lúdica i vivencial.

Aquí trobareu diferents recursos i enllaços de diverses activitats i experiències dutes a terme i/o proposades per a dur a la pràctica.

El nostre punt de partida és el projecte de Filosofia 3/18 que consiteix en un conjunt de programes que, aplicats des dels 3 als 18 anys, enforteix la capacitat reflexiva.

Creiem que és important que ja des de petits adquireixin el plaer i capacitat de reflexionar i construir pensament sobre temes relacionats amb els valors i la moral.

dijous, 30 d’abril del 2009

Proposta d'ús educatiu amb el programa Kid Pix: Els colors i les emocions


Aquesta és una activitat que hem preparat amb el programa Kid Pix.

Objectius:

- Què els nens i nenes puguin expressar emocions.
- Desenvolupar la creativitat.
- Respecte a la singularitat i la diversitat.
- Desenvolupar la capacitat de reflexió.
- Aprendre a pensar i comunicar
- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

Realització de l'activitat:

L'activitat que plantegem preten que els nens i nenes identifiquin quina és l'emoció que li provoca cada color.
La pregunta que llancem és: Què sents quan veus aquest color?
La idea de l'activitat és que després de mostra'ls-hi un color que ells dibuixin el que han sentit: alegria, tristesa, enfado, sorpresa, amor, fàstic, por...

Es mostrarà un color a la pantalla i la pregunta: Què sents quan veus aquest color?. I els demanem que dibuixin i pintin a la mateixa pantalla allò que senten.
Això ho repetirem amb els colors verd, vermell, blau, groc, marró i negre.

Finalment ajuntarem els diferents dibuixos resultants de cada color per poder comparar les diferents sensacions que ha despertat un mateix color. I els preguntarem perquè pensen que aquell color els fa sentir aquella emoció.

Arees curriculars a les quals va dirigida

- Descoberta d'un mateix i dels altres
- Comunicació i llenguatges
-
Curs al qual va dirigida l'activitat:

Nens i nenes de P-5.

Autors de l'activitat

Neus Morera
Noemí Martínez
Montse Llobera

El gegant egoista

En una societat com la nostra que promou valors individualistes, com la competència i l'egoisme, hem cregut convenient treballar des de l'escola altres valors més humans com la solidaritat i la cooperació. Per això hem escollit un conte a partir del qual reflexionar entorn l'egoisme i les conseqüències d'aquesta actitut.

Aquest és conte de El gegant egoista. El trobareu a http://www.unamadecontes.cat/inici/personatges/

Desprès de veure aquest conte i per encetar la reflexió i convidar als infants a pensar sobre aquest aspecte, proposem unes quantes preguntes que poden ser útils:

- Què li passa al gegant? És feliç després de treure el nens i nenes del jardí?
- Què haguessiu fet vosaltres per a que els nens i nenes no entressin al jardí?
- Per què arriba la primavera al poble i no a casa del gegant?
- Creieu que tornaria a fer el mateix el gegant després de veure el que li ha passat? Per què?

dijous, 23 d’abril del 2009

L'expressió artística i escola



"Es verdad que si a los niños les dejas solos con sus juegos sin forzarlos harian maravillas. Usted vió cómo empiezan a dibujar y a pintar; después les obligan a dibujar la manzana y el ranchito con el árbol y se acabó el pibe."
Julio Cortázar.



Tonucci

Una flor roja con tallo verde


Una vez un niño pequeño fue a la escuela. Era bastante pequeño y era una escuela muy grande, pero cuando el niño pequeño descubrió que podía entrar a su salón desde la puerta que daba al exterior, se puso feliz, y la escuela ya no le parecía tan grande. Una mañana, cuando había estado durante un tiempo en la escuela, la maestra dijo: -“Hoy vamos a hacer un dibujo”-“¡Qué bien!” pensó el pequeño; le gustaba hacer dibujos, los podía hacer de todas clases: leones, tigres, pollos, vacas, trenes y barcos; sacó su caja de crayolas y empezó a dibujar. Pero la maestra dijo: -“Esperen, aún no es tiempo de empezar” y esperó a que todos estuvieran listos. “Ahora”, dijo la maestra, “vamos a dibujar flores”. –“¡Qué bien!” pensó el niño; le gustaba hacer flores y empezó a hacer flores muy bellas con sus crayolas rojas, naranjas y azules. Pero la maestra dijo: ”Yo les enseñaré cómo. ¡Esperen!” y dibujó una rosa roja con el tallo verde. –“Ahora”, dijo la maestra, “pueden empezar”.El niño miró la flor que había hecho la maestra y luego vio la que él había pintado. Le gustaba más la suya, pero no lo dijo. Solo volteó la hoja e hizo una flor como la maestra: era roja con el tallo verde. Otro día la maestra dijo: -“Hoy vamos a hacer trabajos con plasticina”. –“¡Qué bien!”, pensó el pequeño; le gustaba la plastilina, podía hacer toda clase de cosas con ella: víboras, hombres de nieve, ratones, carros, camiones, y empezó a estirar y a revolver su bola de plastilina. Pero la maestra dijo: -“Esperen, aún no es tiempo de empezar.” Y esperó a que todos estuvieran listos. –“Ahora”, dijo la maestra, “vamos a hacer un plato.”-“¡Qué bien!” pensó el niño; le gustaba hacer platos y comenzó a hacerlos de todas formas y tamaños. Entonces la maestra dijo:-“¡Esperen, yo le enseñaré cómo!” y les mostró cómo hacer solo un plato hondo. –“Ahora ya pueden empezar”. El pequeño miró el plato que había hecho la maestra, luego vio el que él había formado y le gustaba más el suyo, pero no lo dijo. Solo amasó otra vez la plastilina e hizo un plato como el de la maestra.Muy pronto el pequeño aprendió a esperar, a ver, y a hacer cosas iguales a las de la maestra y no hacía más las de él solo. Luego sucedió que el niño y su familia se mudaron a otra casa en otra ciudad y el pequeño tuvo que ir a otra escuela. Esta escuela era más grande que la primera y no había puerta del exterior a su salón.

El primer día que tuvo que ir ahí, la maestra dijo:-“Hoy vamos a hacer un dibujo”.- ¡Muy bien!”, pensó el pequeño y esperó a que la maestra dijera, pero la maestra no dijo nada, solo caminaba por el salón. Cuando llegó donde él le dijo:-”¿No quieres hacer un dibujo?” –“No sé”, contestó el niño, “hasta que usted lo haga”. La maestra le dijo:-”Si todos hicieran el mismo dibujo y usaran los mismos colores, ¿cómo sabría qué y cuál es cuál?” –“No sé”, contestó el niño. Y empezó a hacer una flor roja con tallo verde.

dimarts, 7 d’abril del 2009

Aprendre a pensar...

És important que ensenyem als infants a reflexionar, a pensar, a veure les coses des de diferents punts de vista.
Que els infants aprenguin a pensar i a actuar considerant diferents perspectives. I que això ho facin des de punts de vista buscats per a ells mateixos. Un procés en que el mestre dóna indicacions però és l'infant qui busca, qui troba... i tot això acompanyat d’un caràcter lúdic, per a que ells disfrutin.
Un aprenentatge reflexiu i creatiu a través de contes. Mitjançant el diàleg que l’infant aprengui a pensar per si mateix, però en companyia dels altres.
L’objectiu és que aprenguin a pensar, reflexionar i a actuar de forma ètica.

Els temes que podem treballar són, per exemple: valors per a prendre a conviure i autoconeixer-se; valors per a la convivència intercultural; regles, normes i convivència; drets dels infants.